Sense confessió, sense testimonis, sense cadàvers, sense restes biològiques.
Amb condemna.
Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testifi cació, un puzle d’indicis circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes. «Yo soy de una forma que a veces no sé si soy demasiado bueno.»
Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida. Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense cos no hi ha delicte.
Amb condemna.
Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testifi cació, un puzle d’indicis circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes. «Yo soy de una forma que a veces no sé si soy demasiado bueno.»
Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida. Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense cos no hi ha delicte.
