¡No nos representan!, es cridava a la plaça de Catalunya el 15M. ¡Sí se puede! era el crit de la plaça de Sant Jaume quatre anys més tard. L’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona és, per molts, la presa del poder per part de la gent del carrer, dels qui no se sentien representats pels polítics. La victòria de la candidatura Barcelona en Comú va molt més enllà de la tradicional alternança política, i ha generat grans expectatives i grans passions a favor i en contra. Aquests cent primers dies de mandat ho il·lustren bé: no hi ha hagut treva. Ni per part dels mitjans –allò dels cent dies de gràcia forma part del passat–, ni per part de l’oposició, ni per part d’Ada Colau i el seu equip.
Cent dies amb canvis substantius. Cent dies amb unes noves maneres de fer. Els convençuts no es poden sentir decebuts, però altres encara no han paït el canvi del 24 de maig del 2015. La majoria observa, entre l’esperança i la desconfiança. En aquest llibre s’aixeca acta de tot plegat i es reflexiona sobre aquest període breu i fonamental. Des de la necessària distància crítica, però també des de la il·lusió dels projectes renovadors.
