JOANOT MARTORELL, de família originaria de Gandía, va náixer a València al voltant de 1413. Documents de 1433 l´esmenten com a cavaller i juntament amb el seu pare i germà formà part de la companyia reial d´Alfons el Magnànim aue lluità a la batalla naval de Ponça. Fou cunyat d´Ausiàs March, però les seves relacions van ser més bé complicades. En tant que cavaller portà una vida agitada i implicada amb les lluites del seu temps, les quals el conduiren a fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Italia. Arruïnat, es veu obligat a vendre les seves propietats. L'any 1452 ostenta el càrrec de cambrer reial d'Alfons el Magnànim, i més tard els càrrecs de trinxador i d'escrivà del príncep Carles de Viana.
Sembla ser qu´a Anglaterra trobà una antiga llegenda, “Guillem de Varoich”, que constituirà la font d´inspiració del “Tirant lo Blanch”, la seva obra única que començarà en 1460 i que, desprès de la mort de l´escriptor (1468), l´acabarà Joan de Galbà i fou publicada en 1490. L´obra presenta una diferència en relació a la resta de les novel.les cavalleresques i és l´absència quasi total d´elements meravellosos, la qual cosa la salvarà de la cremà perpetrada pel capellà i el barber en la biblioteca de “Don Quijote”. Vargas Llosa, en l´article “Viejos y nuevos libros de caballerías”, escriu: “La historia de los Buendía (familia protagonista de “Cien años de soledad” de García Márquez), como la de “Amadís” o la de “Tirant lo Blanch”, transcurre simultáneamente en varios órdenes de la realidad: el individual y el colectivo, el legendario y el histórico, el social y el psicológico, el cotidiano y el mítico, el objetivo y el subjetivo.”
Sembla ser qu´a Anglaterra trobà una antiga llegenda, “Guillem de Varoich”, que constituirà la font d´inspiració del “Tirant lo Blanch”, la seva obra única que començarà en 1460 i que, desprès de la mort de l´escriptor (1468), l´acabarà Joan de Galbà i fou publicada en 1490. L´obra presenta una diferència en relació a la resta de les novel.les cavalleresques i és l´absència quasi total d´elements meravellosos, la qual cosa la salvarà de la cremà perpetrada pel capellà i el barber en la biblioteca de “Don Quijote”. Vargas Llosa, en l´article “Viejos y nuevos libros de caballerías”, escriu: “La historia de los Buendía (familia protagonista de “Cien años de soledad” de García Márquez), como la de “Amadís” o la de “Tirant lo Blanch”, transcurre simultáneamente en varios órdenes de la realidad: el individual y el colectivo, el legendario y el histórico, el social y el psicológico, el cotidiano y el mítico, el objetivo y el subjetivo.”