Segons les profecies de San Malaquies, Francesc I es el darrer Papa, aquell que duu la divisa de Petrus Romanus. Y després què?
La primera edició d'aquesta obra va veure la llum al 1985. Fa trenta anys. Y en aquells dies l'autor va predir que el darrer Papa arribaria del continent americà, seria hispanoparlant, s'afileraria al costat dels pobres, escolliria un nom sorprenent, començaria a parlar sense embuts sobre escàndals sexuals, crims inconfessables, suïcidis, revelacions de secrets del Vaticà, estranys moviments financers..., plantejaria una vertadera revolució dins l'Esglèsia i...
L'autor, ara, resa per a què la seva darrera predicció no es compleixi. Perquè la pregunta immediata és: Què passarà llavors?
Aquesta historia arrenca justament quan el conclave s'ha reunit per triar el successor i, de sobte, a la plaça de Sant Pere s'alcen veus que criden `Fumata bianca, fumata bianca!`. Entre la multitud, Mario Darino, periodista que es pensa que domina els misteris del Vaticà, ni tan sols imagina que la seva existència és a punt de fer un gir de cent vuitanta graus que el durà a canviar completament els seus plantejaments i que, fins i tot, posarà la seva vida en perill quan es vegi immers en una perillosa trama d'interessos polítics i econòmics a la que no són alienes les intrigues que s'alimenten darrere dels mateixos murs del Vaticà, on sovint l'afany de poder s'amaga sota un mantell de religiositat. La història està farcida d'exemples, i tot es precipitarà quan comenci a prendre cos la profecia de sant Malaquies, que vaticina que durant el pontificat de l'últim papa tindrà lloc el judici final.
Què n'ha dit la crítica?
Amb una exquisida subtilesa, l'autor mescla la realitat, la ficció i el misteri en aquesta novel·la. La trama és molt suggeridora... Espies, atemptats, investigacions, amor, odi. Ingredients necessaris per crear un suspens ben aconseguit... Val la pena la seva lectura. (Clemente Barahona, EL NORD DE CASTELLA)
L'autor, amb el seu bon ofici particular, s'aventura en un futur immediat i ens presenta una història encara no escrita. Els lectors viuen amb emoció la intensitat d'unes pàgines des del seu inici fins al final. (L.J.G., Diari de Tarrassa)
Què hi diu l’autor?
Aquesta obra és una crítica dura, molt dura, de les religions en general. Molts dels plantejaments que aquí es fan, poden extrapolar-se a qualsevulla religió organitzada i jerárquica. Ja n’hi ha prou de perseguir el poder terrenal. Cal que, d’una vegada per totes, les religions agafin el paper que les pertoca i deixin de banda tota la parafernàlia absurda que només pretén dominar l’ésser humà.
La primera edició d'aquesta obra va veure la llum al 1985. Fa trenta anys. Y en aquells dies l'autor va predir que el darrer Papa arribaria del continent americà, seria hispanoparlant, s'afileraria al costat dels pobres, escolliria un nom sorprenent, començaria a parlar sense embuts sobre escàndals sexuals, crims inconfessables, suïcidis, revelacions de secrets del Vaticà, estranys moviments financers..., plantejaria una vertadera revolució dins l'Esglèsia i...
L'autor, ara, resa per a què la seva darrera predicció no es compleixi. Perquè la pregunta immediata és: Què passarà llavors?
Aquesta historia arrenca justament quan el conclave s'ha reunit per triar el successor i, de sobte, a la plaça de Sant Pere s'alcen veus que criden `Fumata bianca, fumata bianca!`. Entre la multitud, Mario Darino, periodista que es pensa que domina els misteris del Vaticà, ni tan sols imagina que la seva existència és a punt de fer un gir de cent vuitanta graus que el durà a canviar completament els seus plantejaments i que, fins i tot, posarà la seva vida en perill quan es vegi immers en una perillosa trama d'interessos polítics i econòmics a la que no són alienes les intrigues que s'alimenten darrere dels mateixos murs del Vaticà, on sovint l'afany de poder s'amaga sota un mantell de religiositat. La història està farcida d'exemples, i tot es precipitarà quan comenci a prendre cos la profecia de sant Malaquies, que vaticina que durant el pontificat de l'últim papa tindrà lloc el judici final.
Què n'ha dit la crítica?
Amb una exquisida subtilesa, l'autor mescla la realitat, la ficció i el misteri en aquesta novel·la. La trama és molt suggeridora... Espies, atemptats, investigacions, amor, odi. Ingredients necessaris per crear un suspens ben aconseguit... Val la pena la seva lectura. (Clemente Barahona, EL NORD DE CASTELLA)
L'autor, amb el seu bon ofici particular, s'aventura en un futur immediat i ens presenta una història encara no escrita. Els lectors viuen amb emoció la intensitat d'unes pàgines des del seu inici fins al final. (L.J.G., Diari de Tarrassa)
Què hi diu l’autor?
Aquesta obra és una crítica dura, molt dura, de les religions en general. Molts dels plantejaments que aquí es fan, poden extrapolar-se a qualsevulla religió organitzada i jerárquica. Ja n’hi ha prou de perseguir el poder terrenal. Cal que, d’una vegada per totes, les religions agafin el paper que les pertoca i deixin de banda tota la parafernàlia absurda que només pretén dominar l’ésser humà.
