Sinopsis
Per al nen de vuit anys Bunny Morison, la seva mare és una presència angelical sense la qual tot li sembla mancat de vida; per al seu germà gran, Robert, la mare és algú a qui cal protegir, sobretot ara que la grip ha començat a arrasar la petita ciutat de l’oest mitjà dels Estats Units on viuen; per al pare, James Morison, la seva dona Elizabeth és el centre d’una vida que s’enfonsaria en cas que ella no hi fos.
A través dels ulls d’aquests tres personatges, Maxwell retrata una família i la dona que n’és el pilar fonamental. Van venir com orenetes recrea amb mestratge l’ambient de la classe mitjana nord-americana de principis dels anys vint i mostra les necessitats latents d’amor i comprensió que ens acompanyen al llarg de tota la vida.
William Maxwell, un dels autors nord-americans més exquisits del segle XX i editor -a les pàgines de la mítica The New Yorker- d’escriptors de la talla de Salinger, Updike i Cheever, va enfrontar-se per primera vegada al record de la mort de la seva mare en aquesta novel·la.
Biografía del autor
William Maxwell (1908-2000) va néixer en una petita ciutat de l’Estat d’Illinois (EUA). Quan tenia només deu anys la seva mare va morir a causa de la grip, episodi que marcaria la seva vida. Posteriorment el seu pare es va tornar a casar i la família es va instal·lar a Chicago. Va estudiar Literatura a la Universitat de Harvard i el 1937 va començar a treballar com a editor de ficció a la revista The New Yorker, on durant quaranta anys de professió va ajudar a orientar la prosa i les carreres d’autors com J. D. Salinger, John Updike, John Cheever, Flannery O’Connor o Eudora Welty. Per a molts d’ells, Maxwell era a la vegada el lector i l’editor ideals, de qui en destacaven el caràcter educat i el rigor compassiu.
Paral·lela a la carrera d’editor, Maxwell desenvoluparia una obra exquisida composta per sis novel·les: Bright Center of Heaven, Van venir com orenetes, La hoja plegada, Time Will Darken It, The Chateau y Adiós, hasta mañana; sis llibres de contes; un llibre de memòries, Ancestors; i un recull de ressenyes i assaigs literaris.
Críticas
«La veu de Maxwell és una de les més obertes de la ficció nord-americana però també una de les més sàvies» John Updike
«Maxwell és tan bo que és capaç de posar-se primer en la pell d’un nen de sis anys, després en la d’un de deu anys, i donar la mesura convincent del seu punt de vista» Jordi Llavina (Avui)
«Assistim a les tensions subtils, a emocions i passions i dolors universals, amb precisió i sobretot amb molta contenció verbal. (...) Una gran novel·la» Gaspar Hernàndez (El Punt)«De la mateixa manera que les veus d’Austen, Turguénev o Tolstoi han sobreviscut al pas del temps, també sobreviurà la de Maxwell. Hi ha pocs escriptors realment grans, William Maxwell n’és un d’ells.»The Times
