La Vernaclística, és el nom que l’autor del llibre li ha donat a les cultures, llengües i nacions que tenen com a marc de referència, i paradigma cultural, la vernaclitat. La vernaclitat, entesa, en tant que essència universal que es manifesta per mitjà del geni de les cultures naturals, originàries i pròpies de cada lloc. L’autor ha creat un senyal identitari, una mena de bandera, que proposa com a identificador de la culturalitat vernaclística i dels nacionalismes vernaclistes a nivell internacional. Tot interpretant de forma personal, les idees d’ Alexandre Deulofeu, proposa una confederació internacional de nacions vernacles, actualment emergents, com una alternativa al sistema polític dels Estats. Europa, ens diu l’autor, serà vernaclista o no serà. El pensament del segle XXI, és un pensament vernaclístic; un retorn als orígens, a l’esperit del Geni de cada lloc. Som en el procés de generació d’un canvi de mentalitat, d’un canvi de paradigma. La pau al món, esdevindrà com a conseqüència de l’assoliment de la confederació internacional de les nacions vernacles.
De què ens parla el llibre?
1.- De les llengües, cultures i nacions vernacles com a fenomen emergent i pensament característic del segle XXI - 2.- Ramon Llull i l’Escala de l’Enteniment . 3.- Francesc Pujols i l’Escala de la Vida. - 4.- Alexandre Deulofeu i la Matemàtica de la Història. 5.- Ll. M. Xirinacs, el seu model global de la realitat o Globàlium. 6.- De la Pentacosta i el do de llengües, com un senyal característic del cristianisme. 7.- De l’art romànic del Pirineu i la seva relació amb els monuments megalítics i les mitologies i creences de paràmetres zodiacals.
“Trobo que és un gran encert que Evo Morales, ens diu l’autor, hagi recuperat la bandera “dels pobles o nacions indígenes o originàries” d’Abya Yala, la bandera anomenada Wi Phala, com a identificadora del denominador comú “de les diverses nacions originàries”.
Hi trobo un paral•lelisme amb la proposat que es fa en aquest llibre sobre la idoneïtat de tenir una bandera vernaclística per a totes les nacions vernacles o originàries. La meva proposta és aquesta bandera identifiqui en la seva essència, o sigui, la vernaclitat o també podem anomenar-la, origeneïtat, el que és denominador comú, en les nacions vernacles d’Europa i el món.
Frase atribuïda al català Ramon Llull, que defineix una de les bases de la vernaclística
“Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme la disposició harmònica dels cossos celestes” (Segons explica E C Agrippa en el llibre "De Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes)
Jordi Salat Orteu
De què ens parla el llibre?
1.- De les llengües, cultures i nacions vernacles com a fenomen emergent i pensament característic del segle XXI - 2.- Ramon Llull i l’Escala de l’Enteniment . 3.- Francesc Pujols i l’Escala de la Vida. - 4.- Alexandre Deulofeu i la Matemàtica de la Història. 5.- Ll. M. Xirinacs, el seu model global de la realitat o Globàlium. 6.- De la Pentacosta i el do de llengües, com un senyal característic del cristianisme. 7.- De l’art romànic del Pirineu i la seva relació amb els monuments megalítics i les mitologies i creences de paràmetres zodiacals.
“Trobo que és un gran encert que Evo Morales, ens diu l’autor, hagi recuperat la bandera “dels pobles o nacions indígenes o originàries” d’Abya Yala, la bandera anomenada Wi Phala, com a identificadora del denominador comú “de les diverses nacions originàries”.
Hi trobo un paral•lelisme amb la proposat que es fa en aquest llibre sobre la idoneïtat de tenir una bandera vernaclística per a totes les nacions vernacles o originàries. La meva proposta és aquesta bandera identifiqui en la seva essència, o sigui, la vernaclitat o també podem anomenar-la, origeneïtat, el que és denominador comú, en les nacions vernacles d’Europa i el món.
Frase atribuïda al català Ramon Llull, que defineix una de les bases de la vernaclística
“Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme la disposició harmònica dels cossos celestes” (Segons explica E C Agrippa en el llibre "De Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes)
Jordi Salat Orteu
