Considerat una de les figures essencials de la història del futbol, l’estil i la filosofia de Johan Cruyff han infl uït en entrenadors i jugadors de la talla de Pep Guardiola, Arsène Wenger, Éric Cantona i Xavi. Els èxits recents del futbol, tant en l’àmbit dels clubs com en l’àmbit internacional, han estat considerats per molta gent com el resultat evident de l’impacte de Cruyff en el futbol contemporani. A 14. L’autobiografia, Cruyff ens explica la seva història personal i professional i ens revela la fi losofi a que va definir el seu joc i que tant ha marcat generacions de futbolistes, entrenadors i seguidors.
«Una vegada em van preguntar com m’agradaria que em recordessin d’aquí a cent anys. Per sort, no cal que em preocupi per aquest tema perquè ja no hi seré. Però si hagués de donar una resposta, podria ser de l’estil de ”com un esportista responsable”. Si em valoressin solament com a futbolista, només tindrien en compte quinze o vint anys de la meva vida, i sincerament, em sembla massa limitat. El talent futbolístic me l’ha donat Déu. Jo no vaig haver de fer res per aconseguir-lo. Això significa que vaig jugar una mica i vaig fer exactament el que volia fer. Mentre altres deien ”Me’n vaig a treballar”, jo anava a jugar a futbol. Vaig tenir aquesta sort».
«El llenguatge de Cruyff és tan universal com la seva lògica, així que la seva obra transcendeix la seva persona fins a convertir-se en una religió amb una arma inofensiva: s’explica a partir d’una pilota i d’un rondo, de la mateixa manera que el joc depèn d’un centímetre i d’un segon, com es pot veure a cada partit del Barça. El cruyffisme està més estès que mai des que Cruyff no hi és. No hi ha un entrenador més cruyffista que Guardiola. Fins i tot Messi llança els penals com Cruyff». Ramon Besa, El País
